Estudi de disseny gràfic  / enricsatue@hotmail.com  / 93 555 26 15

«Pack amb quatre cedés i llibre»
Serrat antologia desordenada
Madrid, 2014

«Quico Sabaté, ho saben els qui em coneixen, ha estat una de les persones més importants de la meva vida. El gran amic, el camarada, el còmplice i amb qui vaig mantenir al llarg de gairebé quaranta anys una intensa relació d’afecte i complicitat professional, primerament colaborant des d’Espira, una agència de publicitat que amagava un niu d’agitació artística, cultural i política, i més tard al crear junts el Taller 83. El seu talent, la seva generositat i la seva capacitat de treball foren fonamentals pel desenvolupament d’un gran nombre d’idees, algunes de les quals es plasmaren a l’escenari.

Fins la seva mort el 2010, no hi ha projecte Serrat en el qual no hi hagi participat». 

«El 1981 recupero a Miralles, que colabora amb mi a En tránsito (1981), Cada loco con su tema (1983), Fa vint anys que tinc 20 anys (1984), El Sur tambén existe (1985) —amb versos de Mario Benedetti—, Sinceramente teu (1986) —enregistrat a Rio de Janeiro amb la col·laboració de Gal Costa, Maria Bethania, Caetano Veloso, Raimundo Fagner y Toquinho— y Bienaventurados (1987), el disc capaç de presumir de la més lletja de les portades de la meva discografia. Jo volia fer un cartell de Gary Cooper i va sortir un cagarro serigrafiat».

He intentat seguir-lo, fins que ha estat possible de bracet amb Quico Sabaté, «un any sí i l’altre també, en el meu objectiu d’escriure cançons noves per tal de muntar un nou espectacle i sortir de gira altra vegada. Quan vaig decretar un any sabàtic per a descansar, vaig acabar entenent que no hi ha res més divertit i reconfortant per a un artista que l’empenta que li brinda la il·lusió de fer gires i cantar per a la gent». 

Com bé va dir a Paraules d’amor (que són «somnis de poeta»), aquests quaranta anys i escaig que porto de col·laboració amb «el noi del Poble Sec» m’han suposat algunes pinzellades poétiques plasmades a fundes como Miguel Hernández, Mi niñez, Mediterráneo, la Bienaventurados que Serrat detesta a perpetuitat, amb tota la raó, Hijos de la luz y de la sombra, Serrat sinfónico, La orquesta del Titanic o aquesta darrera, per ara, Antología desordenada

 

© 2016 Enric Satué