Estudi de disseny gràfic  / enricsatue@hotmail.com  / 93 555 26 15

Coberta de revista Col·legi Oficial d’Aparelladors
i Arquitectes Tècnics de Catalunya i Baleares 
Barcelona, 1970

Si hem de fer cas dels orígens —i cal fer-ne un cas religiós—, la meva entrada «triomfal» en el disseny gràfic va tenir lloc amb la oportunitat de projectar revistes. La primera i molt determinant va ser el fastuós butlletí que ens vam empescar per a un Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Catalunya i Balears (en aquells temps es deia així) que encetava la primera junta democràtica de la seva història.

Era una revista d’un estilisme impactant la qual, a parer de la crítica solvent, creà escola. En plena eufòria, Daniel Giralt-Miracle va escriure que «l’entrada del disseny contemporani a l’època moderna la proporcionà la maqueta» que vaig projectar en els vint-i-quatre números d’una epopeia tècnico-humanista estroncada amb mala fe, molt abans de la seva hora.

Contra pronòstic, la revista no tenia criteris ni gustos establerts. Ben al contrari, la crítica de la construcció, l’arquitectura i l’urbanisme era lliure, gestionada al marge de prestigis —més suposats que no pas adquirits— i decidida a participar en la lluita per una societat i un paisatge urbà més justos.

En aquest «paisatge urbà» fins i tot i hi tingué cabuda, també per primera vegada a l’història, el disseny gràfic, tema al qual vam dedicar un número monogràfic l’any 1971 que ha estat durant molts anys paradigmàtic.

El director-president, l’aparellador Jordi Sabartés, el director, també aparellador, Francesc Serrahima, el periodista, poeta i escriptor Manuel Vázquez Montalbán, el sociòleg Jesús Marcos Alonso i el secretari Fabrici Caivano, amb mi mateix al consell de redacció, érem conscients que el títol de l’editorial del número zero: «En el principio está el fin», tenia tots els números per esdevenir premonitori. Per als seguidors a ultrança d’Andrei Jdànov, comissari del realisme socialista a la Unió Soviètica, els elements gràfics de la revista destacaven tant del producte al qual servien que, en un judici sumaríssim, van sentenciar que eren un fi en ells mateixos.

I no van parar fins fer-nos fora d’un producte exquisidament imprès a les Indústries Gràfiques Francesc Casamajó.

© 2016 Enric Satué