En aquest cartell que el cèlebre dissenyador cubà-mexicà Félix Beltrán va improvisar per anunciar una exposició d’obres meves a una galeria de la Universitat Autònoma Metropolitana de Ciutat de Mèxic, l’any 2012, vaig poder veure amb rotunditat extrema l’encert d’un logo que sempre l’havia vist a mides microscòpiques, de 2 x 2 cm, si fa no fa. 

És el logotip que correspon a una iniciativa del Departament d’Urbanisme de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, quan el dirigia Manuel de Solà-Morales, que duu per nom «Laboratori d’Urbanisme». Es basa en una estructura molt simple, tal com posa de relleu l’ampliació grandiosa a la qual el va sotmetre Beltrán, i consisteix en una fragmentació regular i geomètrica de les caplletres L i U que evoca la planificació urbanística potser més esquemàtica que pugui presentar-se aplicada a un teixit urbà, convertint els retalls en «illes» —o «mançanes»— d’un eixample qualsevol (no precisament el de Barcelona, que té els cantos aixamfranats).

La part de baix de les lletres, allà on es concentren els trets que caracteritzen tant la L com la U, s’han trossejat menys, i tot i aixó no sols no desdiu de la idea general sinó que obre pas a veure-hi una cantonada, en el cas de la L, i el típic crescent anglès, en el cas de la U.

També hi ha una lletra B ajaguda i de color verd, molt més petita que la L i la U, que fa referència al mot Barcelona de la llegenda tot representant una zona verda, element complementari consubstancial a l’obra construida, que aquí han obviat. No hi fa res. Tot plegat vol ser un concentrat visual del concepte urbanisme que manegen els arquitectes especialitzats en la planificació i ordenació del territori. 

Logotip del Departament d’Urbanisme
Escola Tècnica Superior d’Arquitectura
Barcelona, 1990.

Estudi de disseny gràfic  / enricsatue@hotmail.com  / 93 555 26 15

© 2016 Enric Satué