¿Color?: Blau, com els somnis de Joan Miró que comparteixen Barça i Espanyol.

 

¿Guapa o lletja?:  Jo la trobo guapa, tot i que la veig com aquelles guapasses que no s’arreglen prou bé, i fan un efecte bast. Li milloraria el gust, que no el té fi del tot.

 

¿Què hi falta al carrer?: Silenci audiovisual, hi ha sorolls que fereixen l’orella i sorolls que fereixen l’ull. Un silenci si pot ser sinestèsic, que escolti les formes i miri els sons, administrat pel respecte i l’educació, formes de cultura que ja no es porten. Els rètols comercials cada dia s’assemblen més als titulars dels diaris sensacionalistes: cridaners, estridents i bastos.

 

¿Som a un parc temàtic?:  Una ciutat que vol convertir-se en la millor botiga del món, ho diu ben clar. Tenir de tot per complau-re tothom, i això l’assembla a un parc temàtic.  

 

¿Què queda de la retolació pionera?: Pobres caricatures: l’antiga barreteria Prats, la botiga de paraigües on s’hi aixopluga un bar a la plaça de Sant Miquel, el comerç d’articles de pintura a tocar d’El Corte Inglés que ara ocupa un òptic. Hi ha exemples a cabassos.

 

¿Barcelona és una bona marca?:  Oh si, és immillorable. Té quatre síl·labes rotundes com les columnes, i és tetràstila com el temple de la Fortuna Viril de Roma. I té la cadència femenina i seductora de Venècia o Florència… en oposició als virils i rústics de Berlín, Munic, Estocolm, Londres, París, Madrid…

 

¿La marca és diferent pel barceloní i pel turista?:

I tant. La fa diferent segons d’on es miri. Allà on el turista paga, el barceloní cobra. És com veure-ho d’una banda del taulell o de l’altra. Naomi Klein vaticinà que som al segle de les marques, i els urbanistes pronostiquen que la ciutat del futur no la determinará l’arquitectura sinó la informació. Amb aquest panorama les ganes de fer-se veure per sobre la competència s’imposa a un paisatge urbà alterat, on mana qui crida més. Però d'aquesta circumstància transformadora, deplorable per a uns pocs, els botiguers no en fan fàstics ni els fa nosa mentre els doni beneficis. Així que hem de conformar-nos amb el què hi ha, si no va a pitjor, que és molt probable.          

Imatge per a la campanya «Barcelona, posa’t guapa»
Ajuntament de Barcelona
Barcelona, 1992

Estudi de disseny gràfic  / enricsatue@hotmail.com  / 93 555 26 15

© 2016 Enric Satué